Si estàs buscant una forma divertida de millorar la teva comunicació personal per a transmetre les teves idees amb naturalitat, ganxo i molt carisma, aquí et mostraré com. 

Però abans, sabies que tot el que sents en el teu cos quan t’exposes, no té absolutament res a veure amb el que perceben les persones que t’estan escoltant?

T’explicaré una breu història perquè ho entenguis…

Sempre em poso nerviosa abans de donar una xerrada.

És així.

Afortunadament, després d’unes quantes hores de vol, he après a reconèixer el que li ocorre al meu cos, a respirar-lo i a recrear en la meva ment el subidón que sentiré una vegada hagi acabat.

Però aquest dia tenia tots els números per a portar-me al límit:

• Un escenari pel qual passejar sense res més que sòl infinit (ni cadira, ni faristol, ni cap element després del qual amagar-me).
• Un micro al Madonna que em va col·locar un tècnic de so barbut vestit de negre sense mediar paraula.
• Un pantallote enorme per darrere i per sobre de mi, com en els concerts de Rosalía.
• Tot un auditori inclinat, ple de persones just enfronti, a qui podia veure perfectament amb la seva mirada diabòlica i les seves dents d’or brillant.
• I  la meva mare, que havia vingut de visita a la ciutat. Alçada i amb la cambra en mà.
• I un bon grapat d’amigues. D’aquestes que coneixen els meus defectes gairebé més que la meva mare (o deixem-ho en què coneixen ALTRES defectes). 

No sé tu, jo prefereixo donar les meves xerrades a autèntics desconeguts que a la meva mare i a les meves amigues… si no els agrada, no hauré d’escoltar la seva opinió en sortir. 

A sobre, la xerrada tenia un temps límit que jo no podia controlar: Cadascuna de les 20 diapositives anava a passar automaticamente a la següent al cap de tan sols 20 segons. 

I a més, érem dues persones compartint la xerrada. Així que si jo em passava del meu temps establert, anava a perjudicar la meva companya.

Tensió? Nah, tot molt normal…

Gaudint.

Molt tranquil tot. 

I de sobte, ens donen el tret de sortida. Tal qual. En una xerrada en la qual no controles el temps, et donen la sortida com si anessis a córrer els cent metres llisos. 

Així que comencem segons estava previst. Ho havíem assajat centenars de vegades.

Jo començava parlant sobre la primera diapositiva.

Començo amb la primera frase i de sobte…merda!

La ment se’m queda en blanc i se m’oblida el verb…silenci absolut…començo a suar…el meu cervell busca una nova paraula que encaix en la frase desesperadament, com quan esperes que la tercera ruedita servei també una cirera en les màquines recreatives. Però amb un auditori diabòlic somrient pel meu error i deixant-me veure la lluentor de les seves dents daurades. I els flaixos de la càmera de la meva mare donant-me en tot l’ull.

I de cop, tot torna al seu lloc. La tercera ruedita deixa de girar i … cirera! Trobo un nou verb que encaixa perfectament en la frase.

Seguim endavant i acabem la nostra presentació.

I saps el que vaig descobrir tan sols una hora després?
Saps com vaig saber que tota aquesta pel·lícula de terror tan sols havia tingut lloc al meu cap?

Per twitter …algú havia gravat un vídeo de 30 segons i l’havia publicat en twitter. I allí on jo havia suat com una condemnada, on el silenci m’havia paralitzat…no hi havia cap espai en la frase,…res. És una frase expressada de manera normal i corrent. 

He mirat i primmirat aquest principi de vídeo diverses vegades, atònita. I puc assegurar-te que transmet calma i confiança.

Perquè les emocions dins del teu cos t’atrapen amb una intensitat enorme. Sobretot quan et sents al límit. I el teu cos reacciona posant-se en automàtic: fent per tu el que faries normalment, que és seguir endavant. I transmetre confiança. 

Si ets capaç de transmetre confiança en un sopar entre uns pocs amics, pots aconseguir el mateix en una aula, i sobre un escenari amb un micro al Madonna.

No és difícil. Només has de conèixer alguns trucs. I practicar molt, en espais de no-risc . I entrenar més. I gravar-te i observar-te. Sí, sé que igual haver de veure’t és un suplici. Però és el camí perquè et reconciliïs. I aprenguis, i millors. 

Això és el que aprendràs en aquest curs.